Josep Godo Gispert

De Rosespedia

Revisió de 18:00, 21 març 2016; Xe (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Godo / Autora: Judith Ijsselstein

 Podríem dir que en Josep va néixer per primera vegada el 27 de gener de 1923. Tot i que sembli estrany, en Josep explica un fet que no ha explicat gairebé a ningú: la seva mare no va poder donar-li el pit i uns dies després va deixar de respirar. El van posar a una caixa i el van donar per mort. En aquell moment va entrar la Magdalena de can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un moviment amb el llavi. Se'l va posar al pit i va començar a mamar.

Nascut a Roses, el seu pare era pescador. Havien tingut una barcada i anaven també a la pesca del tresmall. Fins als dotze anys va anar a l’escola del Pòsit de Pescadors i un any després començà a pescar a la barca La Rosa de l’Empordà.

Quan va començar la guerra, ell era molt petit. Comenta que bombardejaven sovint perquè venien vaixells a descarregar material de guerra; una vegada descarregat, el material era portat en camions cap a Vilajuïga, on hi havia l'estació de trens, i s'enviaven a diferents llocs. A més, també hi havia tres guardacostes, el Francisco, l’Ana i l’Adela. Malgrat que era petit, recorda els aldarulls produïts pels membres del Comitè i com una vegada gran part del poble de Roses s’hi va revoltar. També comenta que va ser decisiva la intervenció de la Guàrdia Nacional Republicana, que es va posar al costat del poble.

Després va venir la dura postguerra. En Josep diu que van passar molta gana: havien de menjar pa de blat de moro i farinetes. Ell anava a fer el canvi en bicicleta; en aquells anys, els masos eren molt rics, però no tenien peix: “Una vegada vaig canviar peix i vi per un xai". La feina que vaig tenir per portar-lo en bicicleta. El xai estava viu i donava cada coça que no podia pedalar per tornar a Roses”, comenta rient.

Quan va acabar la guerra va continuar pescant, però el 1943 va fer el servei militar, primer al Ferrol i després a Madrid com a soldat d’infanteria al Ministeri de Marina. Quan tornà a Roses, va tornar a pescar.

El 1956, l’any de la fred, es va casar amb la Rosa Pujol Sastre, de ca la Cuca, amb qui va tenir dos fills, un noi i una noia. Recorda que a casa dels seus pares llogaven habitacions als estrangers que venien a Can Risech.

Cap al 1965, va començar a treballar a la Hidroelèctrica de l’Empordà, on s’encarregava de cobrar els rebuts. Comenta que hi havia molta feina perquè abans ningú domiciliava els rebuts i s’havia d’anar a les cases. Tot i així, no va deixar la pesca: a la nit anava a la teranyina.

El 1978, el van cridar des de l’Ajuntament per formar l’Oficina de Recaptació, on va treballar deu anys fins que es va jubilar. Comenta que ha tingut molts amics i ha conegut a molta gent, en part per la seva feina i en part per la seva vessant política. Tot i no haver estat mai regidor, comenta que ha estat un home que ha treballat molt pel partit com a coordinador, i en reconeixement a aquesta tasca ha rebut dos homenatges. L’últim va ser de la mà de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. A banda de la política, també ha col·laborat al Casal del Pescador, on durant tres anys va ser el secretari.

En Josep ha tingut moltes aficions. Recorda que anaven sovint a les excursions que programava el casal i el que més li agradava era ballar. Entre altres llocs havien estat a Benidorm i al nord d’Espanya. Però la seva gran afició és la lectura. Comenta que la biblioteca de Roses és la seva segona casa. Cada dia al matí llegeix els diaris, normalment La Vanguardia, El Punt i L’Esport, i la tarda la dedica a llegir novel·les. [1]


Notes[modifica]

  1. "La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p.182